08 jul. Una tarda d’abril

Agustí Roma

La música és l’idioma internacional. El seu so, vibració i energia et transmet tots aquells sentiments que s’expressen en cada nota que sona de qualsevol estil. Des de ben petit aquest llenguatge universal m’ha fet treure emocions i sentiments del fons de tot del meu cor. I per això han passat i passaran magnífiques persones, gràcies a aquest llenguatge.

Per què ho dic tot això? Ja que jo no crec en les causalitats (humil opinió) penso que tot està escrit i tot passa per algun aprenentatge de vida d’un mateix. Vaig treballar uns mesos a l’escola de la BUMT on allà em vaig rodejar de música i nous aprenentatges, però sens dubte el més positiu de tot va ser conèixer l’Aleix Vaqué, metòdic, perfeccionista i amb un humor característic al meu. Van passar els mesos i entre música i balls a les festes de Sant Roc, topo amb l’Aleix i li dic que m’agradaria col·laborar amb la banda juvenil i treballar conjuntament amb ell. Per part seva, no va dubtar ni un moment: dit i fet, però li vaig comentar que m’agradaria que fos tot englobat amb l’amor, aquesta paraula infinita que és el motor de les persones, i com no, el que sento per ella. Vam ficar tots els ingredients sobre la taula per fer una recepta que tingués sabor i aroma per gaudir entre tots els assistents.

Una tarda d’abril, un mes amb caire primaveral i com no, tan important pels catalans. Arriba el bon temps i el caràcter floreix positivament en les persones. Un gran repte en l’àmbit professional i personal estava a punt d’arribar: cantar conjuntament amb les joves promeses de la música… un fi en comú: l’amor per la música. Un concert recitat per dones i escrit per elles mateixes on, enllaçat amb diferents peces, de diferents èpoques i àmbits de la vida d’una persona, varen fer que el concert tingués aquells sons frescos, florals i emocionals que amb tant d’amor vam crear.

No vull deixar passar de dir; estima amb llibertat i sigues feliç!