Un cop més, la Banda Unió Musical de Tarragona ens ha tornat a sorprendre amb la interpretació d’un gènere diferent dels que ha tocat als escenaris fins ara.
Aquest cop ho ha fet amb les interpretacions d’alguns dels musicals més coneguts per a tothom.
Un musical és una obra que explica una història amb principi i final, narrada a través de les veus dels cantants, i en la qual la música que envolta aquesta història és la que dona forma a aquest context, la que crea les emocions al voltant: el drama, l’alegria, l’esperança, la tragèdia, la por… L’harmonia és la que ens descriu el caràcter dels personatges i la que crea el clímax en una simbiosi entre el drama i la música.
Al llarg de tot un musical, la composició crea una simetria mostrada a les diferents cançons que el componen, fent servir part d’una cançó a dins d’una altra, i els músics li donen forma al conjunt de la composició a través dels seus instruments i la seva intensitat sonora.
Jordi Masip, dirigint magníficament la Banda Simfònica, ens ha fet recordar els musicals més importants amb peces que tots coneixem i hem cantat més d’una vegada.
La veu per transmetre el relat l’han posat els cantants Maria Fort i Oscar Balanyà, convidats d’honor d’aquesta experiència musical.
El concert comença amb “Cabaret”, peça del musical americà del mateix nom i cantada en tres idiomes diferents, que no ha deixat mai a ningú indiferent. Centrat a Berlín el 1930 durant l’apogeu del jazz i del supremacisme, parla d’una relació amorosa maleïda, i aquesta història és narrada pel presentador del cabaret. La música de la banda, junt amb el cantant que ens rep al cabaret, fan sentir-nos benvinguts amb el temps doble de la melodia, clàssic en molts musicals. Els instruments caminen de puntetes i ens fan entrar al cabaret, on tot és fantasia.
Seguim amb “Les Miserables”, basat en la novel·la del segle XIX de Victor Hugo. Aquest musical, que fa 39 anys que està en cartellera al Regne Unit, es basa en les dificultats que pateix el exconvicte Jean Valjean des que surt de la presó fins que acaba immers en el període revolucionari francès. “I dreamed a dream” comença amb l’esperança d’un futur feliç, evoluciona en incredulitat i després en ràbia, perquè la realitat apareix i li trenca el somni. La música es transforma des d’una melodia suau i encoratjadora, a una plena de notes baixes que semblen desaparèixer amb la trista veu de la cantant. A la darrera part, la música envolta l’esperança que tot canviarà, pujant la melodia fins a l’última frase on la realitat ha acabat amb el seu somni. I la música desapareix a poc a poc.
A continuació, “Miss Saigon”, musical inspirat en Madame Butterfly i amb connotacions orientals que es reflecteixen en les flautes i la percussió de la banda. Aquest explica la història d’un amor que succeeix el 1970, durant la guerra de Vietnam, on la protagonista s’enamora d’un soldat americà. La cançó “I still believe” ens explica que aquesta jove encara somnia que ell tornarà al seu costat, mentre la seva actual parella somnia que ell no sols estarà al seu costat físicament, sinó que la seva ànima també hi estarà. Dues dones enamorades del mateix home, però que el senten molt lluny. La música sona amb una força que va pujant d’intensitat, creada per la percussió, a mesura que el drama de les dues dones que sofreixen també ho fa. Les notes d’aquesta cançó canvien de to entremig la melodia i s’introdueixen a dins nostre, fent-nos experimentar el patiment i l’esperança.
Ara ens animem amb “Mamma mia”, un alegre i jove musical que està creat al voltant de les cançons del popular grup de pop Abba. Creat als anys noranta, va aconseguir encara més popularitat el 2008 en fer-se una pel·lícula d’aquest musical. Amb notes plenes d’alegria, ganes de ballar i els vents barrejats amb la percussió, aquest musical es pren com a símbol per empoderar les dones que tiren endavant soles.
“The phantom of the Opera” és un musical que també fa molts anys que està en cartellera. Basada en el llibre de Gaston Leroux i en les dues pel·lícules que es van fer a la primera meitat del segle XX, explica una història d’amor, tragèdia i por, ben reflectida per les notes que surten dels músics. Sense la banda sonora, aquests sentiments no serien tan presents en la narració.
“West side story” és un musical creat per Bernstein i que modernitza la història de Romeo i Julieta de Shakespeare. Però, sobretot, és una història d’amor i de conflicte racial. Musical ple de jazz, big band, pasdoble, mambo, cha-cha, música de Hollywood i blues, magistralment situat en la història per fer notar la tensió entre els llatins i els locals. Alhora, el compositor s’assegura que les mateixes notes i melodies que ens fan sentir amor siguin fetes servir per crear odi. Tot plegat, un dels musicals més increïbles creats fins ara.
El concert tanca amb “Per què he plorat” del musical “Mar i Cel”. Basat en el llibre d’Àngel Guimerà i portada a escena per Dagoll Dagom. Se’ns presenta una altra història d’amor prohibida per la diferent religió dels protagonistes. Ella, que sempre ho ha tingut tot fàcil, i ell, que sempre ha hagut de lluitar per sobreviure, es coneixen a un vaixell i saben que el seu amor serà impossible. Les notes van pujant d’intensitat al costat de la veu dels cantants, i ens envolten fent-nos sentir la incomprensió dels sentiments que experimenten els protagonistes i la seva angoixa al saber que no hi haurà futur.
En un auditori del Camp de Mart ple de centenars de persones, no es podia demanar més. Tots ens vàrem enamorar de la BUMT i la seva capacitat interpretativa per fer-nos sentir tantes emocions diferents en tan poc temps.
