Envoltats d’un públic fidel en aquesta nit de germanor entre Mallorca i Tarragona, la Banda de Musica de Felanitx i la Banda Unió Musical de Tarragona ens ofereixen un concert conjunt on podem apreciar les arrels musicals, tradicionals i folklòriques que ens uneixen malgrat estar separats físicament per les aigües del Mediterrani.

Dirigint la banda Felanitx està en Víctor Ferragut i al davant de la BUMT està un cop més en Jordi Masip, dos grans professionals de la música del nostre país.

La primera a actuar és la banda de Felanitx interpretant cançons com “Sa simbomba”, procedent del segle XV i en la qual s’introduïa com a instrument nou la simbomba, variacions de ”Una dona llarga i prima”, cançó originària de Mallorca i escrita narrativament per poder ser cantada. “Mateixa des figuerals” i “La Balanguera” són interpretades en solitari per la banda mallorquina i mostren el talent d’aquests músics per eternitzar aquestes rondalles tan conegudes. Els instruments de vent substitueixen les veus que cantaven i que explicaven moments senzills de la vida. Els platets fan el crescendo en els moments precisos, i la cadència del ritme fa bellugar els peus per rememorar els balls que marcaven els moments típics de les festes tradicionals als pobles.

A continuació la BUMT ens emociona interpretant  “Evocazioni”, de Paul Hubert, una peça complexa que comença amb cops de molta intensitat i moments dramàtics. A poc a poc, van pujant la intensitat i la velocitat de les notes, que pugen i baixen frenèticament cap al final de la peça i acaba amb una apoteosi dels timbals.

Segueix “Trencadís”, de Bert Appermont, i que és un homenatge a la figura del arquitecte Antoni Gaudí. Aquesta obra reflecteix els diferents moments del dia a Barcelona. S’inicia amb l’impuls i la dolçor del matí, passa pel rebombori del migdia i s’amorteix cap al vespre, quan es torna a animar amb el rebombori dels diables i passa carrers, acabant la nit amb la quietud del “Virolai”. Tot plegat, diferents peces que s’uneixen en un tot, com les peces dels mosaics que trobem en el parc Güell de Gaudí.

Cap al final, la banda Felanitx i la BUMT toquen conjuntament peces de l’obra de Johan de Meij “Los libros olvidados”, obra que forma part d’un diàleg entre la música i la literatura, i establida en la Barcelona que descriu Carlos Ruiz Zafón en les seves novel·les.

Acabem amb “Arabesque” de Samuel R. Hazo, obra popular caracteritzada per un estil exòtic, rítmic i evocador de l’Orient Mitjà i que fa que, juntament amb les peces de Meij, poguem apreciar la sintonia entre els músics de les dues bandes, la col·laboració dels sons dels instruments i la fraternitat i implicació de tots per transmetre tants sentiments a través dels instruments musicals.