Quan les pel·lícules de cinema van començar a ser populars, eren mudes. Per fer-les més interessants pel públic es va afegir una banda de músics en viu o una orquestra tocant una melodia que seguia l’acció i l’ambient.
Al final dels anys 20 es va introduir el so en les pel·lícules, revolucionant l’experiència de l’audiència. El 1938 es va oferir la primera pel·lícula amb banda sonora original (B.S.O.) en una projecció. I, a partir d’aquest moment, les bandes sonores van anar evolucionant fins a arribar a les que podem gaudir avui en dia, les quals ens fan sentir completament immersos en la història que estem visualitzant. I, no sols això, sinó que només escoltant un fragment d’aquesta música podem reconèixer a l’instant de quina pel·lícula és.
Al llarg dels anys hi ha hagut molt bons compositors de B.S.O. però, sens dubte, els compositors que avui ens reuneixen en aquest concert són, probablement, els millors, més premiats i més coneguts de tots: Hans Zimmer i John Williams.
John Williams, quan compon, fa servir arranjaments complexos amb textures clàssiques, moltes vegades rememorant compositors clàssics, i donant a les seves composicions d’una grandiositat i permanència que roman gravada a la memòria de l’espectador durant molt de temps.
Hans Zimmer, d’altra banda, compon barrejant aspectes d’una orquestra clàssica amb elements electrònics moderns molt distintius, de manera que crea uns efectes èpics fora del comú, treballant molt sovint amb sons que només es poden aconseguir mitjançant la manipulació digital.
La Banda Simfònica de la BUMT, dirigida per Jordi Masip, ens porta aquest vespre en peregrinació per les B.S.O. més conegudes dels últims anys.
Per arrodonir l’experiència que percebrem, imatges de les pel·lícules de les bandes que sentim són projectades al fons, formant un tàndem audio-visual fabulós per fer-nos vibrar sentint els nostres músics.
Amb un muntatge d’imatges de cada pel·lícula, Jorge Pérez de la Torre, actor de doblatge, posa veu al diàleg dels personatges i fa un treball fantàstic i divertit introduint-nos l’actuació dels músics que escoltarem tot seguit.
El concert comença amb “Highlights from Harry Potter” i “Harry Potter and the goblet of fire”. En banda sonora original, John Williams fa servir la música per representar els elements màgics de la pel·lícula, creant l’atmosfera pel perill i l’acció i proporcionant una experiència emocional pels espectadors. Els músics de la Banda fan una interpretació espectacular perquè sentim tot el que el compositor vol transmetre. Així, els músics fan treballar els vents creant una atmosfera embruixada i la percussió s’encarrega de crear l’emoció del suspens.
A continuació sentim la B.S.O. de “Gladiator”. Hans Zimmer fa que la seva composició sigui poderosa, barrejant ambients serens amb temes èpics que creen el neguit de la guerra. La música fa servir les trompes i la percussió per crear el sentiment de grandiositat i l’angoixa de la lluita, fent-nos recordar una mica les antigues composicions de Holst i Wagner.
“Superman” de John Williams no deixa que tinguem un moment de descans entre peça i peça. Composició que podríem descriure com a èpica i icònica, fa que els metalls de la banda quedin associats permanentment amb el personatge heroic de la filmació quan omplen l’auditori amb les seves notes. Una barreja de fanfàrria, amb un tempo moderat i percussió dramàtica, marxa amb trompetes i vents de metall dominant el fragment i seguit d’una melodia dolça, protagonitzada pels instruments de fusta, que calma el ritme de la marxa. Un delit escoltar als músics!
“The lion King” de Hans Zimmer ens captiva ara. Barreja de música amb elements de pop, rock i gòspel, Zimmer compon també peces que, amb l’ajut de lletres escrites i cantades per Elton John i Tim Rice, fan que aquesta B.S.O. combini l’energia de la sabana africana amb la narrativa de la història. L’ús de la percussió ajuda a crear les vibracions de la música de Sud-àfrica i els instruments de vent ens evoquen emocions intenses de sorpresa, llibertat i exaltació.
“Indiana Jones selection” és una mescla de les melodies dels llargmetratges de la saga d’aquest personatge. John Williams, amb una barreja dels temes que reforcen l’aventura i l’heroisme del personatge, crea fragments on les trompetes sonen triomfants i amb aires de marxa, i equilibra expertament els moments que aposten fort pel drama i la tensió amb instants romàntics on les fustes prenen protagonisme. També ens mostra, dins la composició, notes que ens fan viatjar als països exòtics on succeeix l’acció.
“Pirates of the Caribbean. At world’s end” de Hans Zimmer reflecteix l’esperit d’aventures i lluites de la pel·lícula. Amb una ample paleta orquestral i coral, crea una escala èpica pels conflictes que ofereix la filmació. Fent un ús de la percussió per crear una vibració que ens doni intranquil·litat i sentit d’urgència, els vents de fusta marquen el ritme d’intriga burlesca de les aventures del personatge principal i els metalls engalanen les lluites d’espases mentre tots els instruments embolcallen les situacions més ocurrents de la trama.
Per concloure aquesta nit tan extraordinària gaudirem com a final la interpretació de “Star wars saga”. John Williams construeix les partitures d’aquesta B.S.O. de fantasia amb un estil simfònic neo-clàssic, influenciat per la música de diferents compositors d’orquestra i òpera. Fent servir tota la força que els instruments poden donar, usa sons rics, agosarats i dramàtics per donar el sentiment heroic i èpic de la saga. La poderosa força de la percussió junt les trompes, trombons i resta de metalls, amb ritme de marxa militar, ens ha fet sentir la por de ser atacats per l’Estrella de la Mort i la suavitat dels vents de fusta i les flautes, entre moments d’intriga, ens ha envoltat de l’esperança que ens van donar els cavallers Jedi, quan ens van reafirmar en la lluita que ens portaria a la llibertat i la victòria. L’aparició a l’escenari de diversos personatges de les pel·lícules, gràcies a l’Associació Star Props, fan d’aquesta experiència musical una en 3D.
Quan ens pensàvem que el concert havia finalitzat, la Banda Simfònica ens sorprèn amb una peça més en comptes d’un bis: “Jurassic Park”. Un tema que va estar compost pel John Williams, amb trossos que representen un parc tranquil, plens de tendresa, interpretats pels vents de fusta i les trompes i moments d’amenaça i suspens marcats per la percussió que ens fa sentir esgarrifances.
Com ens ha recordat Darth Vader en la seva aparició a pantalla aquest vespre, el veritable objectiu d’aquest concert ha estat gaudir i fer gaudir de la música. I realment, aquests músics, dirigits excel·lentment per en Jordi Masip, ho han aconseguit. Una nit original i inoblidable!
