Estem al Camp de Mart, amb l’auditori ple de gom a gom, reunits per celebrar l’inici de les festes de Santa Tecla i gaudir una nit més de la Banda Simfònica de la BUMT, dirigida per en Jordi Masip i acompanyada aquesta vegada del DJ Pere Vicalet.
Aquest concert és en suport de les fundacions “La Muntanyeta” i “Estela”.
Ens estem acostumant al fet que la BUMT ens sorprengui amb música de banda barrejada amb ritmes diferents i altres estils inusuals per una banda simfònica. Hem passat per la salsa, el gòspel… I aquesta nit ens demostren que la música de banda pot encaixar perfectament amb la música electrònica!
Fent un recorregut musical per diverses èpoques entre els anys 80 i 90, el Xisco i la Teresa, els presentadors d’aquesta vetllada, ens introdueixen al que veurem i escoltarem.
Comencem la nit amb els músics entrant a l’Auditori Camp de Mart entre el públic mentre toquen l’“Amparito”.
Després que el públic acompanyi a la banda amb aquest clàssic tant nostre, seguim amb el Bakalao. Com ja sabeu, “La Ruta del Bakalao” va ser un fenómeno sociocultural dels anys 80 i 90, sobretot a la província de València. La gent passava el cap de setmana ballant de discoteca a discoteca. Amb un ritme electrònic, inèdit fins el moment, barrejat amb techno i ple de llibertat i experimentació, comencem a escalfar la nit. Val a dir que aquest ritme ens anirà acompanyant al llarg de tota l’actuació.
“Band in House”, amb arranjaments d’en Pere Vicalet, comença tranquil·la, però els vents metall fan pujar la intensitat. La complicitat entre la banda i la música electrònica, amb l’acompanyament de les veus dels músics, ens fan bellugar els peus contínuament… , i el cos s’uneix al moviment. En aquesta peça hi ha una barreja dels instruments de la banda amb ritmes House, que es diferencien del Techno pel tempo i l’estructura rítmica, amb predominança de les caixes de ritmes i acompanyada de les veus, amb fragments de salsa i cúmbia. Tota una barreja extraordinària. Quan sona “Getting over” d’en David Getta i Chris Willis, LMFAO i la Fergie, ja no podem parar de bellugar-nos.
A l’escenari pugen ara en Xisco i la Teresa i ens introdueixen el “Así me gusta a mi” per jugar amb el públic cantant.
“Love the 90’s” continua amb el ritme Dance. Els músics s’introdueixen amb els seus instruments dins d’aquest ritme. L’EMD o Electronic Dance Music és una evolució del Techno, House i Trance pop que va aparèixer als anys 80. Ritme de 4/4 amb estructures simples i repetitives creades amb sintetitzadors i caixes de ritmes, totes elles compostes per no parar de ballar. “Freed from desire” de Gala i “Saturday night” de Whigfield omplen l’auditori i tothom es torna boig! Els músics salten al damunt de l’escenari acompanyant el públic, que fa el mateix a les grades.
En Pere Vicalet i en Jordi Masip dirigeixen ara a la Banda Simfònica amb “House in band”. En Pere toca el Theremin, un instrument que sona sense haver-lo de tocar físicament, fent servir ones electromagnètiques i bellugant les mans entre les antenes per canviar la nota i el volum. El Theremin comença amb les notes del “Infinity” de Guru Josh Project i els músic s’hi afegeixen amb la seva veu i els seus instruments. “Bora Bora” de Magan & Rodríguez i hi ha una explosió de so, moviment i confetti a l’escenari!
Ara sentim “Potra salvatge” d’Isabel Aaiún era una copla rural que es va popularitzar quan el DJ Fernando Moreno el va barrejar amb Hard Dance. Aquest vespre el millorem barrejant-lo amb la banda simfònica.
El concert acaba com ha començat, amb l’”Amparito”, però aquest cop a ritme d’EDM en una versió de Nil Martorell molt especial i amb tothom picant de mans.
Una nit supèrbia amb mooolt de ritme per ballar!
