18 ag. Nit de cinema amb la BUMT. Crònica d’un duel entre Hans Zimmer vs. John Williams
18 de juliol de 2025
Teatre Tarragona
Per Nil Martorell Rico
El passat 18 de juliol, el teatre Tarragona es va omplir de gom a gom per assistir a un duel d’alt nivell entre dos dels més grans compositors de bandes sonores de pel·lícules: Hans Zimmer vs John Williams. Hores abans, en les proves de so, ja es respirava entre els músics l’ambient de les grans ocasions i es percebia que, dels exigents assajos de les darreres setmanes, en podia sortir un concert memorable.
Personalment, com a músic, m’apassionen les bandes sonores i per mi era un concert molt especial. Ha estat el meu primer any com a músic de la BUMT i acabar el curs amb un concert d’aquesta magnitud és un gran regal per a mi. De fet, cada assaig ha estat una classe magistral per cadascun de nosaltres i, personalment, gaudia molt fixant-me en l’harmonia i els recursos musicals emprats en les diferents
peces.
Sempre s’ha dit que sorprendre d’inici en un concert facilita un bon començament i sens dubte la BUMT ho va aconseguir amb la projecció de fragments de pel·lícules doblades per l’actor Jorge Pérez de la Torre adaptant el guió a l’ocasió i provocant més d’un somriure en el públic. Just després, la màgia ja va ser total amb els primers compassos de “Highlights from Harry Potter”. John Williams marcava el primer gol i amb una segona peça de la mateixa saga posava el 2-0. Tot seguit, Hans Zimmer no va dubtar en replicar amb contundència aixecant molts
aplaudiments amb l’èpica música de “Gladiator”.
A partir d’aquí, el concert es pot explicar com una gran final de la Champions o un combat pacífic de boxa entre els dos compositors que anaven alternant-se amb obres magistrals que els músics intentàvem interpretar donant el millor de nosaltres. El ritme trepidant de “Superman” ens va fer suar de valent als músics i van anar succeint-se altres grans clàssics com “El Rei Lleó”, “Indiana Jones” i “Pirates del
Carib”.
Des de l’escenari ens arribaven els aplaudiments del públic i el seu escalf ens transmetia l’energia per enfilar la part final del concert amb tota la il·lusió. Per acabar d’arrodonir la vetllada, va haver encara una sorpresa més: des del fons de la platea van començar a sortir personatges de la saga d’“Star Wars” mentre la banda interpretàvem el que possiblement són les notes més conegudes de John Williams.
Eren personatges de “la Guerra de les Galàxies” representats per membres de l’associació Star Props relacionada amb l’univers “Star Wars”.
Final apoteòsic amb el públic dempeus aplaudint, emocionats per un concert rodó que no va baixar d’intensitat en cap moment i en el que cap dels dos compositors va poder imposar-se a l’altre. El director Jordi Masip va intentar decantar el duel triant un bis del John Williams i comentant al públic que així sabrien de quin equip era ell.
Si jo hagués tingut l’oportunitat d’escollir un altre bis, hauria apostat per “Cornfield Chase” de la pel·lícula “Interstellar” o “Time” del film “Inception (Origen)”, i amb això ja sabreu de quin equip soc jo…
Tot i això, per mi aquest duel va acabar en un empat tècnic absolut perquè quan estem parlant de dos genis estratosfèrics, de dos monstres de l’univers de les bandes sonores, només hi pot haver guanyadors.
Quan els músics vam sortir del teatre, centenars de persones encara rondaven pel hall fent-se fotos amb els personatges d’”Star Wars”. La remor dels comentaris del públic i les paraules de felicitació que ens dirigien ens van transmetre que havia estat un concert que es recordarà durant molt de temps.