15 set. Crònica del concert “És l’hora de la Banda!” – BUMT & Dàmaris Gelabert

Per mi, aquest concert va ser diferent, i sobretot, molt especial.

No només perquè era un concert de banda que compartíem amb la Damaris, sinó perquè aquesta vegada em tocava viure’l des d’un lloc que no havia ocupat mai abans: vaig ser l’encarregada de preparar al cor de l’escola que havia de cantar amb nosaltres.

Però, a més, aquest concert tenia un significat especial per a mi per un altre motiu. Les cançons de la Damaris formen part, d’alguna manera, de la meva infància. Jo ja les coneixia i les cantava quan era petita, com molts dels nens i nenes que ara les escolten. És molt bonic pensar que, anys després, ara que soc mestra d’Educació Infantil, les continuo utilitzant amb els meus alumnes. Per això, poder compartir un concert amb ella i amb la seva música va ser una experiència molt emocionant per a mi. Va ser com tancar un cercle: aquella nena que un dia cantava les seves cançons ara estava allà, formant part del concert i ajudant altres infants a viure-les també.

Preparar el cor era una tasca que em feia moltíssima il·lusió. Mai havia preparat un cor en una magnitud així, i per això des del primer moment m’ho vaig prendre molt seriosament. Volia que tot sortís bé, però sobretot volia que els nens i nenes gaudissin del procés, que se
sentissin segurs i que arribessin al concert amb confiança i il·lusió.

Vaig dedicar-hi moltes ganes, temps i molta estima. Cada assaig, cada detall i cada moment compartit em feien adonar que allò era molt més que preparar unes cançons. Estava ajudant a construir una part molt especial del concert. I, sincerament, vaig gaudir moltíssim fent-ho.
El dia del concert, veure’ls allà dalt, cantant amb nosaltres, va ser una sensació molt difícil d’explicar. Després de tota la feina, els nervis, els assajos i les ganes que tot anés bé, veure el resultat va ser molt emocionant, i poder compartir aquell moment amb la Damaris encara
ho va fer més especial.

Crec que aquest concert m’ha deixat una memòria molt bonica, no només pel que vam fer musicalment, sinó per tot el que vaig aprendre i sentir durant el procés. Em va permetre assumir una responsabilitat nova, gaudir de la música des d’un altre lloc i, sobretot, adonar-me de la màgia que té la música quan ens acompanya al llarg de la vida.

Em fa especial il·lusió pensar que les cançons que jo cantava de petita ara formen part també de la meva vida com a mestra, i que he pogut viure-les d’una manera tan especial, compartint-les amb altres infants i fent música al costat de la persona que les va crear.

Em quedo amb la il·lusió del principi, amb tots els moments dels assajos, amb els nervis abans de sortir a l’escenari i, sobretot, amb aquella sensació final de veure que tot l’esforç havia valgut la pena.

Sens dubte, és un d’aquells concerts que guardaré amb molt d’afecte.

Anna Torralba Nadal