Sota la direcció d’en Jordi Masip la Banda Simfònica de la BUMT ens ofereix aquest vespre un concert amb un toc d’història i complexitat que apreciarem en les obres que escoltarem.
El terme “trencadís” es pot relacionar amb un concert de creació contemporània que barreja la música d’arrels tradicionals amb la poesia moderna. El “trencadís” també es refereix a la creació d’un mosaic compost per peces trencades de ceràmica esmaltada molt característica de l’arquitectura modernista catalana. Antoni Gaudí va ser qui va proposar aquest sistema per accelerar el procés de construcció i per aconseguir uns efectes visuals molt particulars.
Barrejant tots dos conceptes, Jordi Masip ens dirigirà cap a les arrels de la música del nostre país i les meravelles de les obres de Gaudí, que fan que l’arquitectura modernista catalana sigui reconeguda a tot el món.
Els músics, acompanyats a l’escenari per la soprano tarragonina Mireia Tarragó, qui ens delitarà amb les cançons tradicionals, i l’actor Óscar Balanyà portant el fil conductor de la presentació, ens guiaran per submergir-nos dins d’aquesta construcció de sentiments musicals.
Escoltant la interpretació de “Evocazioni” de Paul Huber ens sacsegem per dins alhora que ens quedem hipnotitzats. El compositor, en aquesta peça complexa, desvetlla els perills que viu la humanitat i que només poden ser superats amb l’ajut d’un ens superior. La melodia comença amb cops de molta intensitat evidenciats per la percussió, que ens empremta aquests moments dramàtics, i que també es reflecteix en els instruments dels músics. Les flautes i els clarinets, seguits després pels fagots i la resta dels instruments de vent, donen una pausa en el dramatisme que sentim, però, a poc a poc, van pujant la intensitat i puja el neguit i d’incertesa en el futur de la humanitat marcant, en ser la melodia cada cop més ràpida i intensa, una urgència per resoldre el futur. Les escales de notes que pugen i baixen frenèticament cap al final de la peça, que acaba amb una apoteosi dels timbals, demostren la destresa i qualitat dels músics de la nostra banda titular.
Seguim més serenament amb la veu de Mireia Tarragó que ens canta “El mariner”, cançó tradicional catalana originària del segle XVI-XVII, “El testament d’Amèlia”, una de les cançons catalanes més antigues que es conserven i de la qual se’n tenen notícies des del segle XIV tot i que podria ser força anterior, i “La Margarideta” també arrelada a la nostra cultura, i cantada encara a les escoles.
Sentim ara “The nightwatch” de Johan de Meij, obra contemporània basada en el quadre de Rembrandt del mateix nom que il·lustra els militars en el moment en què es preparen per a sortir a fer la ronda nocturna i que presenta per primer cop una escena militar en moviment, no jeràrquicament com es feia tradicionalment. L’obra, que comença amb notes que ens recorden una escena militar, evoluciona mostrant el moviment que el quadre ens ofereix fent-nos sentir la valentia i l’orgull que mostren els personatges per sortir i complir el seu deure. A través dels vents de metall i fusta, tot marcant el ritme militar amb la percussió, se’ns forma a la ment tota la imatge del quadre.
A continuació escoltem l’obra “Les campanes de la Sagrada Família” de Satoshi Yagisawa, composició creada a 2010, inspirada en la grandiositat del temple de Gaudí i que evoca el so que fan les campanes de les torres del temple mogudes pel vent, les quals ens traslladen a l’interior del temple. Aquesta obra al·legòrica està plena de dolçor conduïda pels vents mentre la percussió li dona uns tocs de dinamisme molt especials i les campanes tubulars ressonen amb precisió. Aquesta peça requereix una destresa dels instruments de vent molt alta, capaç de gestionar els moments culminants, així com una acurada precisió tècnica.
Arriba el moment culminant del concert amb la composició “Trencadís” de Bert Appermont. Obra repartida en quatre temps: Matí, Vespre, Nit i Virolai, que ens descriuen com se sent cada un d’aquests moments en la ciutat de Barcelona. Deliciosa i animada als matins quan tot es posa en marxa i la gent es belluga ràpidament d’un lloc a l’altre. Més tranquil·la al vespre, quan les hores ens porten a la nit, on la festa torna als carrers de la ciutat. Finalment, com a cloenda, les notes del “Virolai” tanquen l’escena que Appeltorn ens descriu.
L’orquestració de “Trencadís” és expressiva i cromàtica i tradueix i interpreta l’art visual de Gaudí en so. La partitura és increïblement acurada i eclèctica i requereix un control de primer nivell per part de la banda. Appermont exigeix una competència tècnica excepcional en totes les seccions instrumentals i els músics de la BUMT l’han tocat amb una perfecció magnífica.
Com si fos un mosaic, totes les peces del concert s’han unit i ens han mostrat, des de la distància, una imatge perfecta.
