Sabem que el vincle entre el llibre i la música té moltes facetes, englobant elements narratius compartits, influència cultural i fins i tot adaptacions directes d’obres literàries en formes musicals. Ambdues formes d’art poden explicar històries, evocar emocions i reflectir contextos culturals.
L’escriptor barceloní Carlos Ruiz Zafón era un melòman confés, fins al punt que componia amb el seu teclat per a donar ànima musical a les seves novel·les o fins i tot per a ajudar-se en ple procés creatiu.
Per aquest motiu, la BUMT ha volgut oferir un petit Concert de Butxaca on aquests vincles es reflecteixen a l’escenari, barrejant música i literatura.
La Banda Simfònica dirigida per Jordi Masip, i amb la inestimable col·laboració de la Muntsa Plana narrant passatges de les diferents obres, han fet que aquest vincle es tornés tangible.
Les obres que hem escoltat han estat:
“Art i cultura” d’Ivan Romero, pasdoble compost per a la commemoració del 50 aniversari del Centre Instructiu d’Art i Cultura de la Vall d’Uixó.
“Capítols de Shakespeare” de Nigel Hess, director musical i compositor de la Royal Shakespeare Company, qui va compondre aquesta suite de 12 minuts que comença amb l’obertura de “Molt de soroll per no res”, seguida d’un moviment lent que contrasta amb la bonica estàtua d’“Un conte d’hivern” abans de mostrar una enorme pompa de l’entrada de Roma de Cèsar al Senat a Roma.
“The Hounds of Spring” d’Alfred Reed. Obertura de concert per a vents creada a 1980 i inspirada en el poema “Atalanta a Calydon” d’Algernon Swinburne. Reed sap expressar l’exuberància de la joventut i la tendresa de l’amor que el poema transmet.
“Los libros olvidados” de Johan de Meij, obra basada en “l’ombra del vent” de Carlos Ruiz Zafón, on s’entortolliguen màgia, misteri i vida real. “Barcelona 1945”, “Los libros olvidados-El cementerio”, “Las Ramblas-Els quatre gats”, “Coubert-El hombre sin rostro”, “Bea”, “El inspector Fumero” i “La Ciudad de las sombras” són els passatges que la simfònica interpreta, donant el màxim de dramatisme amb els instruments a cada una de les parts d’aquest llibre meravellós.
“Elantris. La Ciudad de los dioses” d’Azael Tormo. Aquesta composició està inspirada en la novel·la de literatura fantàstica de Brandon Sanderson del mateix nom. L’obra se serveix de la poètica del títol per a construir un discurs musical ple de contrastos, on s’alternen la fantasia i el terror, i on no falten les sorpreses.
En totes les peces destaca la importància dels vents de fusta o metall, la percussió o els instruments de corda que han fet que la nostra ment ens descrigui encara millor la sensació que sentim escoltant el text, endinsant-nos en emocions intenses i gaudint més dels llibres que formen part del nostre record.