BUMT PRIMAVERAL DE GÒSPEL AMB ELS BARCELONA GÒSPEL MESSENGERS
Una banda de música és una agrupació musical formada per instruments de vent, percussió i, de vegades, corda. La seva música normalment s’interpreta en concerts, marxes o altres actes, i executen tota classe de música. Tot i que normalment toquen obres compostes per a bandes en marxes i processons. Els seus orígens es remunten fins a l’antic imperi romà, donat que les bandes estaven lligades a les batalles, marcant el ritme del combat, o bé durant el culte religiós.
Un cor de Gòspel interpreta la música Gòspel amb la veu i el cos, és música religiosa d’origen estatunidenc cantada pels cors a les esglésies cristianes, moltes vegades a cappella i amb els cantants picant de mans i colpejant fort el terra amb els peus, amb un ús excel·lent de l’harmonia. Aquest tipus de música va aparèixer cap al segle XVII, quan hi havia esclaus, i va arribar a Europa als volts de 1960. La melodia dels cants espirituals acostuma a ser modal o pentatònica, amb una constant improvisació melòdica i textual, amb un cantant principal que crea un padró de crides que són respostes per part del cor.
La fusió d’aquest dos tipus de música és un fet insòlit. Però sota la direcció de Jordi Masip, director de la Banda Simfònica de la Unió Musical de Tarragona, i de Ramon Escalè, director del cor de Gòspel BCN Messengers, avui ens ofereixen una demostració de la complicitat i cohesió que sorgeix d’aquest arranjament extraordinari.
El primer tema que sentim és “Healed” del compositor Donald Lawrence, premiat als Grammy i Stellar Awards per algunes de les seves peces. El cor i els músics, ens parlen de les dificultats i equivocacions que han sorgit al llarg de la vida, però que el Senyor ens ha perdonat i ens ha curat. La força dels vents de metall reforcen el sentiment d’agraïment per l’absolució i la guarició.
“Satan, we’re gona tear your kingdom down” de Shirley Caesar, cantant coneguda com la Primera Dama de la música Gòspel i també guanyadora de premis Grammy, omple l’aire a continuació. La potent veu de la solista amenaçant Satan amb contundència acompanyada de la percussió, els vents que entren sinuosament en una melodia que ens envolta i que, a poc a poc, junt amb la percussió cada cop més agressiva, fan pujar la tensió mentre les veus del cor asseveren la lluita que conduirem per destruir el dimoni.
“Take it to the Lord in prayer” del compositor, musicòleg i productor Nolan Williams Jr., és una cançó que ens omple d’esperança i tranquil·litat. Les flautes acompanyades per la flauta principal, l’orgue a càrrec d’en Ramon Escalè i la resta de la banda acompanyada pel cor creen una atmosfera que ens embolcalla en aquest cant d’agraïment a Jesús, qui ens acompanya i comparteix el pes de les nostres fallades per fer-nos el camí en la vida més lleuger.
“March for the Peace” de Ramon Escalè és, com el nom indica, una marxa que omple d’esperança per un món millor. L’escenari vibra al ritme dels vents i la percussió durant el primer temps. Al segon, el cor afegeix alegria a aquest sentiment a ritme quasi de pel·lícula, fent-nos ballar als nostres seients.
“Ain’t that good news” composta per William L. Dawson és un exemple de com el Gòspel s’interpreta a cappella, amb Ramon Escalè dirigint i cantant la part actora que fa que el cor contesti. Ens han esborronat a tots!
Encisats per les emocions sentim ara “Moret than I can bear” de Kirk Franklin. La bonica obra espiritual que ens recorda que tot el que suportem no és mai més del que podem resistir.
“Wade in the water” és una cançó tradicional que va ser creada i cantada pels esclaus afroamericans. Una teoria del seu origen és que la feien servir els esclaus que tractaven de fugir dels seus amos per avisar-se mútuament i entrar a l’aigua, desorientant els gossos que els perseguien. Al llarg dels anys, no ha perdut gens la força que transmet aquesta cançó, fantàsticament interpretada pels músics i acompanyada per les veus potents del cor Messengers.
Amb “That ol’ espiritual” Ramon Escalè ens transmet, juntament amb els músics de la Simfònica, tota l’energia del Gòspel.
Sense trencar el ritme seguim ara amb “Yes, Lord, yes” de Shirley Caesar. Amb un “solo” a l’orgue a càrrec d’Escalè, el cor s’afegeix aixecant els esperits entre notes acollidores. Els músics de la simfònica converteixen en melodia l’abundància de notes musicals que formen aquest himne.
Segueix el concert amb “When you praise”, de Fred Hammond. Melodia dolça, però amb molta força que explica tot el que sent el que prega. Tots els vents i la percussió encerclen les veus del solista i el cor, donant encara més significat al contingut de la música.
“I believe” de John P. Kee tanca aquest concert tan especial. L’energia del Gòspel més pur, amb ritme trepidant, picant de mans junt amb el públic, i es demostra un cop més que l’esperit conviu perfectament amb el ritme, l’alegria i el ball.
Com a regal de comiat, els músics i el cor interpreten “Hallelujah, salvations and glory” de Jeffrey LaValley que, tot i ser una cançó contemporània, segueix els passos clàssics de gòspel. Un final formidable per un concert excepcional.
