30 nov. Presentació del documental dels 30 anys
Per Xavier Bas i Sarrà
Més de cent persones, entre les dues sessions, miren atentament les imatges que apareixen a la pantalla de l’antic ajuntament. Mentre dura la projecció no m’atreveixo a mirar-les gaire (m’hauria hagut de girar completament) però em pregunto què els deu semblar el resultat. En acabar la presentació, alguns dels assistents em diuen que molt bé, que els ha agradat molt,… Altres persones m’ho fan saber en els dies següents.
I, doncs, ja està! Però, de fet encara no, perquè en realitat molt poca gent ha tingut encara l’oportunitat de veure el documental “30 anys sent Banda Unió Musical de Tarragona”. Caldrà esperar al dia 6 de desembre quan TAC12 l’emetrà a migdia (14:30) i al vespre (21:30), i després el vídeo quedarà penjat a les xarxes socials.
Per mi, però, la presentació del dia 28 de novembre és el final d’un llarg procés que comença ara fa un any, quan la junta em planteja la possibilitat d’endegar algun projecte que reculli els trenta anys de vida de l’entitat. Res em podia fer més feliç que unir la pertinença a la BUMT amb la passió per la recerca històrica (en general, però en particular pel món de la música).
La recerca documental duta a terme en la primera meitat de l’any sembla no acabar mai: des del mateix arxiu de la BUMT fins a les aportacions de tants i tants músics i socis que col·laboren desinteressadament amb fotografies i vídeos, records i vivències.
Tot acaba conformant una base documental amb 749 fotografies, 95 vídeos i 217 cartells i programes. I un registre detallat de més de 800 actuacions amb data i lloc concret, entre les quatre formacions de la banda.
I aquí comença el gran repte de traslladar tot això a un documental de (només) trenta minuts que expliqui els trenta anys de la BUMT i que expliqui també la celebració de l’aniversari.
L’elaboració del guió és un exercici de renúncia, la necessitat de deixar fora moltes coses que també són història de la BUMT, perquè tot no hi cap, ni de bon tros. I, a més, la servitud de l’àudiovisual: cal disposar d’imatges, preferiblement en moviment, una possibilitat força complicada en la primera meitat de la vida de l’entitat.
Després ve la feina de producció, les jornades de rodatge i el muntatge i postproducció. Gràcies infinites a la Marta Mathéu, sempre al costat de la BUMT, i a Morris Produccions, per la seva dedicació i contribucions que, sens dubte, han fet millor el resultat final.