18 jul. Tornar a la BUMT pel cercavila dels 30 anys

Per Aura Roca Gayete

El dia 1 de juliol de 2023 caminava ràpidament cap al cap al local d’assaig de la Banda, i com no, arribava tard… Podia veure pels carrers com alguna gent anava vestida com jo, pantalons texans i camisa blanca. Era un dia especial, un dia de celebració per als membres de la Banda Unió Musical de Tarragona, ja que commemoraven els seus 30 anys d’història. Com a exmembre, no podia deixar passar l’oportunitat de retrobar-me amb antics companys i reviure els moments inoblidables que vam compartir.
La jornada va començar a la rambla Nova, al cap d’avall, tocant la Imperial Tarraco. Mentre esperàvem començar, amb l’instrument a les mans, ens miràvem als ulls i ens saludàvem amb il·lusió. Els records i les emocions es van anar acostant de manera progressiva. Quedava poc per començar, i mentre en Jordi Masip ens anava dirigint sobre com col·locar-nos per tocar, veia com als meus companys i companyes se’ls il·luminava la cara amb un somriure, tot veient a qui tindrien al costat durant la cercavila. Tornaven a la memòria els moments viscuts anys enrere. Era meravellós veure com tants exmúsics s’havien reunit per celebrar aquest dia tan especial.
Compartint anècdotes, recordant les peces que vam tocar durant tants anys, els concerts en què vam participar, les primeres cercaviles i processons en què vam sortir, intentant seguir el pas de la caixa, i els viatges que vam compartir, el cor s’anava omplint d’alegria. Jo mateixa havia començat a tocar a la banda juvenil quan tenia 10 o 11 anys, i més endavant, juntament amb la Marta Martínez, vam iniciar el nostre camí a la banda simfònica. Aquells anys van ser fonamentals per al meu creixement personal i musical. A la BUMT vaig fer moltes amistats, algunes de les quals encara perduren avui dia i que espero conservar durant molts anys. Aquell dia de la cercavila, aquestes amistats estaven al meu costat, i semblava que el temps no hagués passat.
Amb els instruments a punt i les partitures ordenades, ens vam dirigir cap a dalt de la rambla per començar la cercavila que recorreria els carrers de Tarragona. Arribats a la plaça del Mercat, l’Amparito va sonar amb força, captivant el públic de la plaça i als mateixos músics. Cada nota interpretada semblava transportar-nos als moments viscuts en el passat, als concerts inoblidables i a les actuacions plenes de màgia. Vam continuar tocant fins al cap de munt de la rambla, on vam gaudir de les vistes des del Balcó del Mediterrani. Després, ens vam dirigir a la plaça de la Font, on vam tocar davant de l’Ajuntament, i vam sentir, un cop més, l’orgull de tornar a ser membres per un dia de la banda.
Un cop arribats al Camp de Mart, vaig tenir l’oportunitat de saludar a més membres antics i actuals de la BUMT, els quals continuaven portant el llegat musical amb orgull. La cercavila ja havia arribat al seu final, però encara quedava la inauguració del monòlit en honor als trenta anys de la banda que va fer el músic de l’entitat, Ramon Llop, tot tocant una peça final. Una sensació de gratitud i felicitat em va envair, era clar que la música era i seria sempre una part essencial de la meva vida.
Aquesta crònica no pot acabar sense destacar l’energia positiva que va impregnar tota la celebració dels 30 anys de la BUMT. Va ser una jornada plena de rialles, abraçades i somriures contagiosos. La música ha estat i serà sempre el nexe d’unió entre nosaltres, un llenguatge universal que transmet emocions i ens connecta a tots.
Era hora de tornar a casa i gaudir de tot allò que aquesta banda tan especial em brindava: amistat, companyia i un amor compartit per la música.
Visca la música i la Banda Unió Musical de Tarragona!