08 jul. Gospel Messengers i BUMT, per sempre
Ramon Escalé – Director dels Barcelona Gospel Messengers
Quan em desperto al matí, abans d’un concert com el que vam fer el 5 d’abril al Teatre Tarragona, el primer pensament que tinc és de respectar el concert, seguit d’una barreja de sensacions. Per una banda, la certesa que serà fantàstic, que ho gaudirem molt, però d’altra, amb aquest punt de nerviosisme (que no pas de dubte o por!) que, a mesura que passa el dia i arriba el moment de sortir a l’escenari, es transforma en una energia increïble.
En el cas de divendres passat, no va ser diferent: quan vaig sortir a l’escenari i vaig veure tota la banda allà, els Messengers, mirant-nos tots amb el Jordi… i de cop i volta, vam arrancar. Des de la primera nota vaig sentir que allò serà brutal, que ho gaudirem moltíssim, que durant una hora i escaig estarem fora del món, perquè estarem absolutament endinsats en la música. És impossible pensar en res més que en gaudir al màxim d’allò que estàs vivint: com anar assaborint un bon vi, com un bon àpat, que vas gaudint de cada moment, de cada una de les coses, de les mirades… De veure que tothom es va relaxant i que els nervis o la tensió es transformen en alegria. I, per acabar el concert, no hi ha res més bonic que veure tothom amb un somriure que no li cap a la cara de satisfacció, de felicitat.
És molt bonic tot el procés per fer realitat aquest tipus de projectes. D’un primer contacte amb el Jordi fa pràcticament un any, quan li vaig passar les primeres partitures, fins a anar comentant coses, imaginar un primer assaig conjunt… És com una pel·lícula, a la qual falta el decorat, un dels protagonistes i la música, i tu has d’explicar aquella història.
Per part de la banda, el Jordi m’explica tot el treball que van fent, com li van donant forma a aquesta història. Alguns temes, com Yes, Lord, Yes tenien gran dificultat tècnica, però la BUMT va treballar amb excel·lència perquè el dia del concert ho va tocar de meravella.
I després hi ha el primer dia que apareixem l’Andreu i jo, i les cares dels músics són de tranquil·litat i satisfacció, ja que comencen a veure la forma que agafarà aquest espectacle, encara que a primer moment hem d’acostumar-nos tots a una combinació de sons i equilibrar-los. Posteriorment, amb l’assaig dels Messengers, tots veiem que això que estem construint ja té un sentit.
Arriba el dia del concert i tot evidentment està al seu lloc. Per mi, com a músic, i suposo que per vosaltres també, o la gent que ens hi dediquem professionalment, pot ser un triomf, i pel Jordi segur que també. Cada un d’aquests projectes és un ritual, una muntanya que s’ha de pujar, que a vegades te la mires des de baix i la veus molt alta. És un ritual que s’ha de fer, però sempre quan s’arriba a dalt la vista és increïble.
La veritat és que hem fet aquest projecte unes quantes vegades, i diria que aquesta ha estat de les millors. Nosaltres ho veiem així, i n’hem parlat també amb els Messengers. Si una cosa no acaba de funcionar, doncs no ho comentem, però quan funciona ens agrada dir-la. Veure la gent tan entregada és la millor cosa que pot passar; veure que està gaudint del que fas, que ho passa bé amb el que fem és el que ens dona vida, ens esperona per donar-ho tot, i estar més “a tope” amb la història. Crec que divendres això es va aconseguir amb escreix i ens enduem un record meravellós d’aquesta experiència. Tant de bo es pugui repetir, perquè va ser fantàstic.
Personalment i des de Messengers donem les gràcies a la BUMT per contribuir al fet que el concert del 5 d’abril fos una cosa tan espectacular. Gràcies.
