11 oct. Santa Tecla en 4 actes
Acte 1 – El dubte
És la una del migdia del 15 de setembre i està caient el xàfec que no ha caigut en tot l’estiu. Es preveia pluja a la nit, però sembla que els núvols tenen pressa. Ens enviem quatre WhatsApps de desesperació i incertesa; si continua així a la nit, no es podrà fer el concert.
Santa Tecla gloriosa està descarregant sobre la seva ciutat, és la seva manera particular de celebrar les festes. Però, per sort, ha decidit que aquest any Tarragona es mereix començar-les com cal, i sembla que la resta de dies ens té previst un sol radiant.
Acte 2 – La prèvia
Són dos quarts de set, ha parat de ploure i ens trobem per pujar cap al Camp de Mart. De camí, repassem el text i recordem quatre coses que li volem comentar al Jordi abans de la prova de so. Arribem, saludem els músics, repassem les intervencions amb el Jordi, provem micros i comencem el passi tècnic. A l’ambient es respiren ganes i nervis, sembla que serà un gran concert.
Acabem el passi i tothom baixa a sopar i canviar-se. Nosaltres també ens preparem: ens canviem, agafem energies i fem quatre escalfaments. Ha arribat el moment i no podem estar més il·lusionats: ja podem començar! Veiem com el públic va entrant i es va emplenant cada racó del Camp de Mart; impressiona molt veure tanta gent. No és el primer cop que actuem davant d’un públic tan gran, però sí el primer que ho fem acompanyant la BUMT. Sempre és especial actuar a casa, però encara més fer-ho per Santa Tecla. Quin honor!
Acte 3 – El moment
I, ara sí, sortim a l’escenari. Per primer cop a la vida, fem de músics de la BUMT, ens camuflem entre ells, surt el director, ens aixequem, tornem a seure i la banda comença a tocar. És una sensació molt estranya sentir-se enmig d’una banda quan tu no estàs tocant. Acaba la segona peça i això ens dona el peu: arranquem el nostre show. Som davant l’escenari, intentant presentar el concert, però el públic està tan entregat que no ens deixen fer dues frases seguides sense aplaudir entremig. Això promet!
El concert avança de la millor manera: la Maria Jacobs, amb la seva veu, fa que el públic també canti, acompanyada pel Rodrigo Chávez a la guitarra i el Gerard Masip a la bateria; els ballarins de Stardance ens fan moure a totes amb les seves coreografies; i la BUMT fa vibrar tot el Camp de Mart. I, com no podria ser d’una altra manera, acaba pujant la Xaranga Tocabemolls a l’escenari. El concert és un èxit, i la sensació de sentir i viure l’Amparito final des de darrere l’escenari és indescriptible. Ara sí que tenim tot el públic dempeus i donant-ho tot.
Acte 4 – El final
Acaba el concert i les paraules de felicitacions ens omplen d’alegria. I és que no ens podíem haver sentit més acollides per tota la banda. Només us podem donar les gràcies per la confiança. Ha estat un plaer poder-vos acompanyar en un concert tan especial.
Això només ha estat l’inici de deu dies molt intensos. Ara sí, que comenci Santa Tecla!
Núria Domènech i Óscar Balanyà