28 nov. El sopar dels 30 anys – Santa Cecília

Per Marina Vendrell Briansó

Avui és dissabte, però no és un dissabte qualsevol: avui celebrem Santa Cecília. Avui és el sopar més esperat de l’any per tota l’entitat i ja fa dies que al local d’assaig es viu aquest sentiment de nervis i il·lusió.

Com cada any, ja fa mesos que un equip de músics treballen per tal que tothom gaudeixi de la vetllada. Després de molts anys al davant de l’organització, aquest m’hi he afegit a les últimes setmanes. Quina serà la temàtica d’aquest any? Tot apunta que serà la traca final dels 30 anys; ben aviat ho desvetllarem.

Em desperto tard i faig migdiada, cal estar descansada. Arriba l’hora de preparar-se per una nit que serà molt especial. Obro l’armari, acabo de triar la roba, les arracades i els complements per anar ben elegant! Xapa i pintura i cap a l’hotel!

Amb el menú triat i amb la distribució de les taules fetes, entrem al restaurant, però no sense abans passar pel photocall on confirmem que és el sopar dels 30 anys. Aquest és una composició de partitures i cartells dels grans concerts dels anys d’història de la banda. Uf, les taules! És el mal de cap de cada any. Totes voldríem poder seure juntes, però cal separar-nos de deu en deu i, a més, serem rivals!! La llegenda de taules va variant any rere any, aquesta vegada hi ha números que poden semblar aleatoris, com el 1993 o el 2023. Anem cap a les taules buscant aquestes xifres i, en canvi, hi trobem fotografies. Hem de relacionar cada any amb la seva foto per descobrir quina és la nostra taula. Així posem a prova qui té més memòria històrica o qui ha estudiat abans de venir! Repte superat i ja arriba el primer plat! Amanida o crema; bé, això si ho resumim molt. Si anem a veure el detall, el títol del plat no es queda curt. “Amanida mediterrània amb escates de parmesà, fruita seca i cremós d’alvocat” o “Crema de brandada de bacallà, musclos en escabetx de llimona i els seus micro germinats”. El mateix passa amb el segon. A casa diríem, peix o arròs? Doncs aquí és “Lluç confitat al forn, escabetx d’espàrrecs verds i trinxat de patata trufada” o “Arròs melós de favetes baby, filet de porc i carabassa confitada”?

Amb les postres arriba el moment de bufar espelmes, quin moment tan bonic. Tots els assistents bufant al mateix moment pels 30 i per tots els que vindran. No falten les paraules dels directors i del president, i continuem amb el tradicional sorteig: 10 entrades dobles per anar a veure un partit del Nàstic, entrades per anar a veure un espectacle del Mag Lari, un lot de vins, un lot de galetes Rifacli, un lot de productes a granel, 2 jocs del seguici, un sopar al Casal Popular Sageta de Foc i no sé si potser encara em deixo alguna cosa. Igual que tampoc sé quants anys porto a la banda, però són els mateixos que fa que vaig al sopar de Santa Cecília. Potser 15? Doncs per primera vegada marxo premiada!! Una entrada doble pel Nàstic ha sigut per mi.

Malauradament, arriba el final… tornem a passar pel photocall, però ja s’ha acabat el sopar de Santa Cecília d’aquest any que, una vegada més, ha sigut un èxit total. Hem estat celebrant la música, que és el que ens uneix i el que ens apassiona. De la banda han sortit grans relacions d’amistat que perduraran eternament. Sempre he estat molt agraïda que els meus pares decidissin apuntar-me a la banda, sense tot el que hi he après i sense totes les persones de què m’he rodejat no hagués estat la mateixa persona.

Abans d’acabar la crònica… Shttt, un secret!! Alguns continuem la festa, però això ens ho guardem pel nostre record.