Com viu la Juvenil el confinament?
17505
post-template-default,single,single-post,postid-17505,single-format-standard,bridge-core-3.0.5,qi-blocks-1.0.6,qodef-gutenberg--no-touch,qode-page-transition-enabled,ajax_updown_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,paspartu_enabled,paspartu_on_top_fixed,qode_grid_1400,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,transparent_content,qode-theme-ver-29.2,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.10.0,vc_responsive

Com viu la Juvenil el confinament?

Com viu la Juvenil el confinament?

Des que ha iniciat el curs 2020-2021, la Banda Juvenil ha vist interrompuda, vàries vegades, la seva activitat presencial a causa del constant canvi de mesures i restriccions decretades pel Govern per tal de prevenir el contagi de la covid-19. És per això que parlem amb diferents integrants de la banda per saber com ho estan vivint i com està afectant aquesta situació al seu curs musical.

Des del passat octubre hi ha un ex-músic de la Juvenil a la direcció: l’Aleix Vaqué Mur, actualment músic professional. Ens explica que considera que aquesta situació està afectant a tothom, especialment al món de la cultura i les arts, que de per sí ja eren sectors sensibles. De la mateixa manera que els músics, el que més troba a faltar és sentir el contacte humà i dirigir davant de les persones. Actualment ho fa davant de pantalles, que és «molt més fred i antinatural». A més de la feina extra que comporta adaptar horaris, plans d’assaig i multiplicar per 6 les hores d’assaig, a causa de la divisió d’aquests en grups petits.

Però els músics de la Juvenil són optimistes i volen destacar-ne els avantatges. La Teresa (clarinet) i la Marina (trompa) valoren que assajar en grups petits facilita el treball individualitzat, i així es poden reforçar més les dificultats de cadascú. Això no treu, però, que, com l’Anna (flauta) i la resta de músics, trobin a faltar assajar presencialment amb tots els seus companys de banda. L’Aleix (saxòfon) valora les noves tecnologies que ens permeten poder seguir assajant i no perdre el ritme.

Un dels temes tractats entre els músics és el tradicional stage de tardor, que enguany, per primera vegada, no s’ha pogut realitzar. Així doncs, els nous músics d’aquests curs no l’han pogut viure mai, com és el cas del Nil (saxòfon), que l’espera amb moltes ganes pel curs vinent. El David (trompeta), també músic de nou ingrés, sí que va poder viure l’stage amb la banda infantil l’any passat, així i tot, aquest any l’ha trobat a faltar. A més, no li agrada la incertesa i el canvi constant de restriccions que fan que cada setmana hagi d’estar pendent de com seran els assajos. En canvi, el trombonista Roger troba a faltar veure plasmada la feina feta als concerts.

Possiblement la percussió sigui la corda més tocada, pel fet que els músics no disponen a casa seva de tot el gran ventall del qual disposen al local d’assaig de la BUMT. L’Oriol ens explica que això ha causat que no hagin pogut assajar. A més, remarca que encara que tinguin algun instrument de percussió a casa, no és el mateix tocar un ritme si no sents la melodia que està tocant la resta de la banda. Així i tot, valora molt positivament la iniciativa engegada pel director en la qual es duen a terme xerrades musicals que defineix com a «meravelloses». 

Tant el director, l’Aleix Vaqué, com la resta de la banda, estan engrescats per a seguir endavant i triomfar amb la banda Juvenil allà on vagin. Així doncs, si alguna cosa té tothom en comú, són les ganes de tornar a assajar presencialment, riure plegats, fer activitats, concerts i l’esperat stage anual. En resum, troben a faltar conviure amb la gran família que és la banda Juvenil.

Ens quedem amb l’energia de l’Aleix: «Del 0 al 10? Un 20!! Són les ganes que tinc de tornar a assajar presencialment, i poder fer música plegats!». No hi ha dubte que la banda Juvenil segueix més viva que mai.