Records i anècdotes de la Banda Juvenil - BUMT
17137
single,single-post,postid-17137,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,paspartu_enabled,paspartu_on_top_fixed,qode_grid_1200,hide_top_bar_on_mobile_header,qode-content-sidebar-responsive,transparent_content,qode-theme-ver-9.3,wpb-js-composer js-comp-ver-4.11.2.1,vc_responsive

Records i anècdotes de la Banda Juvenil

Foto cedida per la Marta Martínez.

Són centenars els músics que s’han format a la Banda Juvenil de la Unió Musical de Tarragona. Des dels seus inicis l’any 1997 i fins avui, nois i noies de Tarragona i rodalies han aportat el seu gra d’arena a la formació més fresca de la UMT. Els músics no només recorden el seu pas per la juvenil pel que fa a la música, sinó que, sobretot, el recorden pels lligams que s’hi creen. Des d’amistat fins a projectes d’agrupacions musicals!

Encara avui, molts d’ells guarden al record moments viscuts amb la banda: concerts, excursions, stages Hem volgut recordar amb dues companyes algunes de les vivències que més els van marcar. La Marta Martínez i la Maria Negrié van començar a la Banda Juvenil l’any 2001 i 2003. Per a totes dues, la música forma part de les seves vides, ara són mestres de música i també toquen en diferents grups, en alguns d’ells juntes. On es van conèixer? A la banda juvenil!

La Marta fa memòria: “Recordo perfectament l’stage que vam fer per Amposta. Una de les activitats previstes va ser anar a fer kayak pel riu Ebre. Estàvem tots molt motivats i ens havien avisat de que per la mosca negra ens protegíssim amb una crema hidratant. Doncs bé, la sorpresa va ser al tornar a la casa de colònies… No ens va picar ni un mosquit, ni un! Però anàvem cremats de cap a peus!! A més, aquell dia feia vent, tota l’estona vam remar a contracorrent! Ens sentíem tant cansats quan vam acabar que no teníem forces ni per a la festeta del Boada!”

Foto cedida per la Maria Negrié.

Foto cedida per la Maria Negrié.

Per la seva banda, la Maria afegeix: “De concerts en recordo molts, però un en especial. Al que fèiem per la Marató de TV3 jo estava molt emocionada perquè tenia un solo. Doncs bé, tot just entrar a l’escenari, pel canvi de temperatura, se’m van trencar dues cordes del violoncel! El Jordi Masip, el director, em va dir que em tranquil·litzés, que anés al camerino a canviar-les… Hi vaig, torno a pujar… I una altra corda se’m trenca. La canvio, pujo a l’escenari, sec per afinar. Semblava que ho havíem aconseguit, però no. Una de les cordes estava molt desafinada i jo no podia fer girar bé la clau… Li demano al Jordi que m’ajudi, la fa girar… dues cordes més trencades! Vaig acabar sortint de l’escenari entre aplaudiments i saludant a tot el públic, perquè allò semblava una escena assajada per a fer riure a la gent! Cinc cordes trencades en un no res!”.

I encara més records: “El primer stage en el que vaig participar era a Prades. A mig camí es va avariar el bus que ens portava, vam haver de parar a la carretera i esperar a que un bus nou ens vingués a buscar… Tots els companys petits com jo ens aguantàvem les ganes de plorar... Uns mesos després, a l’estiu, vam anar de viatge a França. Doncs sí, el bus en el que anàvem també es va avariar a mig camí! Ara ho recordem i ens fem un fart de riure!”

I com aquestes, tantíssimes anècdotes que podríem explicar, de la Marta, de la Maria i de tots els músics que han passat per la Banda Juvenil. Tan sols esperem poder sumar més històries, més somriures i més música durant molt anys més.